divendres, 28 de setembre del 2007

Els inicis











LES SENSACIONS

El primer moment. La curiositat. La cautela. El dubte de si sabràs desenvolupar-te correctament i viuràs aquesta experiència d'uns forma rica i plena. Una barreja d'emocions a la que un no acaba mai d'acostumar-se. És el misteri davant de tot el que encara està per
venir.


Mirades atentes que es difuminen entre el parlar de la gent. Esperem un senyal que doni el tret de sortida.


Sona una música de fons. N'han repetit el nom de l'autor més de dos cops i ara mateix no sóc capaç de recordar-lo.


El professor parla. Es diu Jesús. S'expressa d'una manera peculiar. No em deixa indiferent. Ens provoca.


Em vaig ubicant. Tinc ganes de participar d'aquest projecte. Deixar la meva petita empremta en tota aquesta tasca.


Prenc algunes notes i ressalto una idea que m'ha semblat estimulant: "tot això és una invitació a la reflexió i a la participació". Jo hi entro.





ELS ESDEVENIMENTS


LA VACA

El professor projecta unes imatges a la pantalla. Totes elles fan referència a les vaques. El mateix elemet pot ser exposat de múltiples maneres. Totes les maneres eboquen el mateix element però la manera d'exposar-lo és diferent.

Prenc consciència d'una evidència: No hi ha una única manera de representar les coses.

Realisme? Expressionisme? Art gràfic? Fotografia? Dibuix infantil? Esbós? ... Quins trets defineixen cada imatge? Quines tècniques s'utilitzen en cada cas? M'adono que tinc certes dificultats a l'hora de cercar els adjectius que defineixen cada imatge.

Reflexió: M'agrada la vaca frisona. Al meu amic Albert li encanten les vaques. Sempre que anem a la muntanya a fer les nostres excursions de senderisme ens fa aturar per veure com pasturen. M'he recordat d'ell amb un somriure als llavis.

LA CARAGOLINA

El professor ens demana que agafem vuit retalls de paper. A continuació, i amb un cert aire misteriós, es dirigeix a un prestatge i n'agafa una petita caixa. Ordenadament va passant per les taules i va dipositant damunt d'elles petites caragolines. A mesura que va repartint aquestes caragolines ens invita a fer set representacions d'aquest objecte.


Reflexió: M'he divertit fent aquesta activitat. Amb tot, m'adono que algunes de les meves representacions no són clares. En una d'elles he fet servir fil i agulla. La meva intenció era cosir el paper donant una forma de closca de caragolina quadrada. Però el resultat no em satisfà. Si ensenyem la imatge a qualsevol persona sense donar cap mena d'indicació difícilment algú relacionarà aquella imatge amb una closca de caragolina...

LA FOTO

Ja em sento més integrada al grup. El primer dia no vaig poder assistir a classe i mancava la meva foto a l'àlbum del bloc Zero.zero.set. A la tarda, quan consulto el sakai ja veig la meva fotografia inclosa.

3 comentaris:

mi-bemoll ha dit...

Seria perfecte si tots poguéssim extreure tantes inquietuds, pensaments i reflexions de les nostres respectives classes...

Genial! =)

Iris ha dit...

Genial Núria!!

Quina capacitat per expressar i ordenar els teus pensaments i les teves emocions.

Ets una cracK!!

Deli

Lulu ha dit...

Moltes felicitats per aquest bloc tan fantàstic, Núria! t'encoratjo a tirar endavant amb aquest nou projecte i etapa. La Núria que sempre ens sorprén i mai ens decepciona.
Gràcies per saber dir-ho tot tal com tu ho dius. En una paraula... ÚNICA!