dimarts, 11 de març del 2008

POESIA

Crec en la poesia, tant aquella que es crea a propòsit com la que ja de per se existeix en moltes de les coses i situacions.

Però jo no sé definir què és poesia. Només sé dir que és quelcom que sovint em commou.

A cops passa que una confon els termes i utilitza mots per designar coses que potser no són. I és així com dic que potser m’erro per ignorant dient que les imatges que avui us adjunto són poesia. No obstant, una sempre pot reconsiderar la seva opinió si la convencen, de manera argumentada, del contrari.

El fotògraf canadenc Edward Burtynsky fotografia paisatges industrials de tot el món en gran format. El seu treball mostra, en molts casos, com l’home explota els recursos naturals. Moltes de les seves fotografies conjuguen una part de denúncia amb una composició visual poètica que ens parla sobre el món en què vivim. Recentment s’ha estrenat un documental en 35mm anomenat “Manufactured Landscapes” sota la realització de Jennifer Baichwall que a seguit a Burtynsky per China i Bangladesh per documentar el gegantesc procés d’industrialització asiàtic. Si en voleu saber més podeu consultar http://www.edwardburtynsky.com/







I avui, de camí a casa, dos poemes més es fan presents al llarg del trajecte. Com edificis imperiosos que dominen i s’imposen arreu la seva imatge capta la meva atenció. No es tracta dels poemes sempre agradables d'ésser escoltats com podrien ser els dels camps sembrats, els horts cultivats o els amtellers florits; aquest cop són poemes diferents. Són una altra mena d'impactes visuals.

Aquí els teniu, una mostra més de la poesia present en els camins de les nostres terres de Lleida.




2 comentaris:

Pere ha dit...

Es curiós veure com qualsevol cos que ens envolta, per petita que sigui, per insignificant que ens sembli, o per desapercebuda que ens pugui esdevenir a vegades, sempre conté la seva dosi de poesia. Aquesta dosi de poesia serà més minsa o més abundant en funció dels ulls que mirin, del nas que olori, de les orelles que escoltin, de les mans que toquin o de la boca que tasti però, en definitiva, tot conté poesia.

Et recomano que fullegis el llibre titulat "LA TERRA", del Yann Arthus-Bertrand, on es pot gaudir d'una perspectiva de la terra, fotografiada per l'objectiu poètic de la càmera d'aquest autor.

Fins aviat.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.